Quan s’il·lumina una doble escletxa i es col·loca una pantalla a una certa distancia gran, les ones procedents de les dues escletxes es superposen a la pantalla donant lloc, en alguns punts, a màxims de llum (interferència ) i en altres punts a mínims de llum (interferència ). Com a resultat, s’observa un diagrama consistent en un conjunt de franges clares i fosques. La distància entre dos franges fosques és proporcional a la distància entre escletxes, proporcional a la distància a la pantalla i directament proporcional a la longitud d’ona de la llum.

Si entre una font de llum i una pantalla interposem una placa amb un orifici, es produeix el fenomen de la . Quan la pantalla es troba a distancia gran de l’orifici es parla de “Difracció de ”.

Quan l'orifici és circular, sobre la pantalla s’observa un cercle central lluminós i una sèrie d’anells concèntrics clars i foscos. El cercle central és major quant més és el diàmetre del forat i quant més allunyada col·loquem la pantalla.

Quan l'orifici és una esclexa d’amplada “a” el diagrama sobre la pantalla mostra un màxim central de difracció la amplada del qual augmenta al la distància de la pantalla. L’amplada d’aquest màxim central disminueix si considerem una escletxa d’amplada . Al costat del màxim central, també s’observa un seguit de màxims secundaris i de mínims.