Difracció de Fraunhoufer per una escletxa estreta

difra_3e.jpg

placa4.jpg

Quan s’il·lumina una placa que conté una escletxa molt estreta amb la llum del làser, aquesta es converteix en emissora d'ones elementals (principi de Huygens) que se superposen a la pantalla, interferint i donant lloc una imatge de difracció. Aquesta consisteix en un màxim principal central i altres màxims de menor intensitat anomenats màxims secundaris. Entre els màxims hi ha zones sense llum (mínims foscos).


La fotografia superior mostra tres imatges obtingudes amb escletxes de tres amplades diferents.


El làser utilitzat en aquest experiment té una longitud ’ona de 633 nanómetres, i la pantalla s'ha col·locat a 4 metres de la placa.


Les posicions dels màxims secundaris, mesurades sobre la pantalla amb l'origen en el centre del màxim principal, vénen donades per l'expressió:
formula_3.jpg

Mestre que les posicions del mínims vénen donades per:

formula_4.jpg
on D és la distancia a la pantalla, l és la longitud d’ona de la llum i a és l'amplada de l'escletxa.


VEURE FONAMENTS TEÒRICS