Quan s’il·lumina una placa que conté una escletxa molt estreta amb la llum del làser, aquesta es converteix en emissora d'ones elementals (principi de Huygens) que se superposen a la pantalla, interferint i donant lloc una imatge de difracció. Aquesta consisteix en un màxim principal central i altres màxims de menor intensitat anomenats màxims secundaris. Entre els màxims hi ha zones sense llum (mínims foscos).
La fotografia superior mostra tres imatges obtingudes amb escletxes de tres amplades diferents.
El làser utilitzat en aquest experiment té una longitud ’ona de 633 nanómetres, i la pantalla s'ha col·locat a 4 metres de la placa.
Les posicions dels màxims secundaris, mesurades sobre la pantalla amb l'origen en el centre del màxim principal, vénen donades per l'expressió:
Mestre que les posicions del mínims vénen donades per:
VEURE FONAMENTS TEÒRICS